La recerca pública genera nou coneixement i en fa una immediata difusió a través de les publicacions científiques. Ara bé, la difusió ràpida d'aquest coneixement pot impedir que s'apliqui en l'àmbit industrial. Determinades invencions que podrien ser importants per a la societat (per exemple, un medicament) poden perdre el seu valor comercial si es publiquen abans de protegir.

Al mateix temps, les universitats han de rendibilitzar el seu patrimoni relacionat amb la investigació. La codificació i protecció de la investigació permeten transferir-lo posteriorment a l'entorn comercial.

Una primera idea és, doncs, PROTEGIR ABANS DE PUBLICAR

Quan cal protegir els resultats de la recerca?

L'OITT assessora sobre el millor moment per protegir els resultats. De totes maneres, sempre caldria planificar els projectes de recerca o les tesis doctorals pensant en la possible protecció i transferència dels resultats. S'hauria de fer una primera anàlisi dels resultats a la meitat del projecte (per exemple, entre el primer i el segon any en un projecte de tres anys) i una anàlisi definitiva al final de la investigació. En qualsevol cas, sempre abans de la publicació o presentació de la tesi!

La Universitat de Girona forma part, des del moment que es va crear, de la Xarxa de Promotors de la Propietat Intel·lectual i Industrial (PI), promoguda pel CIDEM de la Generalitat de Catalunya

Aquesta xarxa té per objectiu fomentar la cultura de les patents a l'entorn universitari i ajudar a explotar comercialment, a través de llicències, la propietat intel·lectual i industrial sorgida de les universitats.

La llicència dels resultats protegits

Un aspecte important és que protegir no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per aconseguir un objectiu: transferir els resultats protegits al mercat. Si s'aconsegueix vendre la patent a una empresa, aquesta cessió es farà mitjançant un contracte de llicència d'explotació de la invenció.

La idea bàsica és que no té sentit protegir si no es vol llicenciar la invenció.